L'ADAPTACIÓ A L'ESCOLA BRESSOL
Què és el període d’adaptació?
Anar a
l’escola bressol implica, en molts casos, la primera separació de
l’entorn familiar, és a dir, d’aquell entorn que dóna seguretat als infants.
Això comporta establir noves relacions (amb altres adults i infants),
habituar-se a un nou espai i sovint a un nou horari. L’impàs d’aquest temps
necessari per assumir el gran canvi que suposa l’inici a l’escola bressol és el
que en diem període d’adaptació. I és important tenir present que cada infant és únic, i
per això l'adaptació ha de ser personal i treballada conjuntament entre
família i escola.
A qui afecta el període d’adaptació?
Podria semblar que aquest procés només inclou als infants,
però la realitat és que implica a infants, famílies i educadors/es. La família i
l'escola inicien una relació i a tots els cal adaptar-se. L’inici de l'Infant a
la llar, pot fer sorgir als pares sentiments contradictoris que sovint porten a
sentir-se culpables per la decisió de portar el vostre fill o filla a l'escola.
I aquesta angoixa i neguit són normals perquè als pares els costa també
separar-se del seu nen/a i els suposa un considerable esforç
emocional. Per una banda, els agradaria que els seus fills/es no
visquessin situacions d'angoixa, cosa que no podem evitar, ja que forma part de
la vida i del seu creixement. I d'altra banda, també necessiten un temps de
coneixença per poder confiar en les persones que es faran càrrec del seu
infant.
Com se sent l'Infant en
aquest període d'adaptació?
La
relació de l’Infant amb les seves figures d’aferrament produeix seguretat,
tranquil·litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona
evoca ansietat, inseguretat i tristesa. Pensar que pot perdre a la
figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa
sofriment i angoixa. Aquesta pèrdua li resulta inassumible, ja que som la seva
principal font d’energia psíquica, afectiva, etc.
L’Infant
es troba en un ambient diferent i per tant, se sent desorientat i perdut.
Se sent insegur, a més a més, perquè no coneix prou –i per tant no hi confia-
en la persona al càrrec de la qual es queda. La situació per ell és desconeguda
i pateix perquè no té a prop la seva família si la necessita.
Les
reaccions dels infants poden ser molt diverses. La manifestació més
generalitzada és el plor, però també hi ha infants que no ploren a l’escola i a
casa manifesten conductes negatives; infants que ploren i es neguen a ser
atesos per estranys; infants que es mantenen aïllats sense participar ni
relacionar-se; infants que s’aferren fortament a algun objecte que porten de
casa (manteta, nino, jersei...); infants que passats uns dies d’aparent
tranquil·litat reaccionin amb plor i rebutgin la llar quan prenen consciència
de la nova situació... Poden aparèixer, fins i tot, alteracions de son,
d’alimentació, vòmits, descontrol d’esfínters, ansietat per separació, gelosia,
comportaments agressius, indiferència en el retrobament amb els pares, etc.
Hem
de saber que aquestes són manifestacions normals d’aquest període i que
si ho acceptem de forma natural ja estarem ajudant a l’Infant en la resolució
d’aquest procés d’adaptació. Per això, necessita que li oferim una gran ajuda i
comprensió i tenir present que cada nen/a té un ritme d’adaptació personal
que s’ha de respectar.
Què podem fer per facilitar
l’adaptació?
La separació en una edat molt primerenca, si no es fa bé, pot ser
problemàtica encara que, aparentment, sembli que no passi res. Ho hem de tenir en compte per ajudar
l’Infant a superar-ho i per a que ho assumeixi sense traumes.
· Anar anticipant a l’Infant la seva
incorporació a l’escola: parlar-ne d’ella, de com serà aquesta
nova rutina, que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici,
l’educadora...
· Anar acomodant els ritmes de son, hàbits
d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.
·
No parlar mai de
l’escola en termes negatius i/o de
càstig.
· Preveure
dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’ infant amb la presència dins
de l’aula del seu referent familiar, per conjuntament
facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la
mestra i els nous companys.
· Fer-ho molt gradualment, començant per assistir estonetes curtes a
l’escola en companyia de la família. El temps d’estada es pot anar augmentant a
poc a poc a mesura que la criatura conegui i agafi confiança en la persona que
se n’haurà de fer càrrec.
· Ser
respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. Respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés
d’adaptació.
·
Acomiadar-se
cada dia per a que no se senti abandonat i no enganyar-lo, perquè això genera desconfiança i inseguretat. No
· No allargar excessivament els comiats i donar un missatge directe i positiu, que no
percebi l’angoixa de l’adult.
· Encara que
creiem que no ens entén, explicar-li com anirà el dia: qui el portarà a
escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà (importantíssim). L’Infant
necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
· Intentar que l’Infant entri pel seu propi peu a l’escola o que sigui la família
qui faci el gest d’entregar el nen/a, ja que per a la mestra tampoc és
agradable “arrencar” la criatura dels braços
del pare o la mare quan aquests han de marxar.
·
Facilitar a
l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial
de les rutines a les que està acostumat: com dorm, què li agrada, com
reacciona, com es calma…
· Permetre que en
aquest temps portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta
figura d’aferrament que en molts moments necessitaran imaginar per calmar-se,
per adormir-se.. (nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
· Ser puntuals a les recollides.
· Procurar que
l’adaptació no coincideixi amb altres canvis: treure xumet, treure
bolquers, canvi de llit….
· En aquestes
edats tenen molts pocs recursos, per això els podem ajudar a posar paraules
a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
· Viure la
incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat i optimisme
possibles, evitant també que ell/a
percebi la nostra angoixa.
Quant dura aquest procés?
No es pot posar
temps a l’adaptació, ja que cada Infant té el seu ritme. Tot depèn del seu caràcter,
de l’entorn familiar... tant pot durar una setmana, quinze dies o un mes, però
tots s’adapten a la nova situació, l’accepten i comencen a gaudir de la
companyia dels altres, dels nous aprenentatges que se’ls ofereixen, dels jocs a
l’aula... i comencen a somriure quan es dirigeixen cap a l’escola cada matí.
Així que donem-li moltes demostracions d’afecte
i sobretot... MOLTA PACIÈNCIA!!
Moltes gràcies
per la vostra confiança i ÀNIMS!
