Permet-me deixar el bolquer, no
me’l treguis!
Deixar
el bolquer moltes vegades ens suposa una gran incògnita, davant la qual
sorgeixen molts dubtes i inquietuds. A vegades, però, només cal parar a pensar
i reflexionar...
La primera etapa de creixença és el període de temps
en que més evolucionem, en la que més ràpid canviem. Però aquest procés de
desenvolupament tant motor com cognitiu no vol dir que sigui una carrera per
veure si arribo primer, i sembla que s'ha convertit en això, en una cursa entre
els meus iguals, on la meva família vol que sigui el primer/a en aconseguir
fites.
Un dels neguits que apareix en aquesta etapa és deixar
el bolquer, però això ha de conviure conjuntament amb el control
d’esfínters. Aquest és un procés més complex del que creiem, en el que hi
intervenen factors relacionats amb el meu desenvolupament global:
Estar segur/a de mi mateix/a i no tenir por, i alhora
manifestar desig, motivació, ganes i interès. Per a mi, aquest moment em
pot remoure a nivell emocional, i per això necessitaré que m’acompanyis.
Tots aquests factors poden variar, per la qual cosa és
imprescindible que aquest procés de control es vinculi al meu ritme
individual. De manera que has d'observar ben atentament els meus senyals,
ja que jo et guiaré i indicaré quin és el moment més idoni, sempre que compti
amb el teu suport i acompanyament.
Observa’m, escolta’m i acompanya’m, ningú millor que jo
sap quan estic preparat per fer un pas més i així t’ho aniré fent saber!
No hi ha edat ni
estació!!
Quins senyals pots detectar?
Començo a mostrar interès pel vàter en forma de joc,
m’hi apropo, hi poso la mà, tiro la cadena...
Manifestaré que estic fent pipi i caca al bolquer.
Quan em senti mullat o brut et faré saber que
necessito que em canviïs el bolquer.
Fa dies que el bolquer està sec quan em canvies, vol
dir que començo a retenir i tenir cert control dels esfínters.
Potser m’amagaré quan tingui ganes de satisfer les
meves necessitats al bolquer.
Com em pots
acompanyar?
Respecta’m com a
infant de forma empàtica i comprensiva. Deixa’m viure aquest procés de forma
natural, sense presses i respectant el temps que necessiti sense forçar la
situació.
Fes-me partícip del moment i, així, desenvoluparé la
meva autonomia.
Posa paraules al que faig i anticipa qualsevol acció
per donar-me seguretat i entendre la situació.
Intenta no confondre’m, en el moment que decideixi
deixar el bolquer que sigui tant a dins com a fora de casa. Estic preparat,
t’ho demanaré!
Si vols que aconsegueixi fites per autonomia i no pel
premi, recompensa’m verbalment i no de forma material.
Evitant els reforços negatius i els moments de tensió,
em donaràs calma per afrontar la situació (“No passa res, et rento i canvio, i
en un altre moment ja arribaràs al vàter”).
Intenta no caure en comparacions entre els meus iguals
ni en el parany de l’edat. Cadascú té el seu ritme!
També és important parar a pensar en el context. Heu de tenir present que
potser estic immers en un moment de canvis externs que em poden afectar (com
per exemple canvis a casa, inicis de nous períodes escolars, naixement d’un/a
germà/na…), i pot ser que no sigui un bon moment per deixar el bolquer. A més,
tot i haver assolit aquest objectiu, cal tenir en compte que aquest context em
pot portar o no a fer possibles regressions. Tornar-me a posar el bolquer no és
una equivocació ni un pas enrere, només una part del propi procés!
Ara ja saps com fer front a aquest procés amb mi... Jo
marcaré els temps i t’ho aniré fent saber... I junts farem un bon equip!
No tinguis pressa ni em pressionis, ni tampoc et pressionis tu! Tot té el seu moment i de ben segur que
acabaré controlant on i quan faig les meves necessitats, no em cal ser el
primer en aconseguir-ho, només vull viure-ho tranquil·lament i de forma
respectuosa.
Aquest és un pas més en el meu camí de fer-me gran i autònom. Observa’m,
escolta’m i acompanya’m, ningú millor que jo sap quan estic preparat per fer un
pas més.
Permet-me deixar el bolquer, no me’l treguis!
Equip educatiu CEIF
Arraona
