VULL AIGUA!

 

EL GOT DE VIDRE

 

LA IMPORTÀNCIA DE L'AUTONOMIA

L’autonomia es defineix com la capacitat que té l’infant per poder decidir per si mateix i solucionar les diferents situacions quotidianes en les quals es pot trobar, sense haver de demanar ajuda a les persones adultes.

En el nostre Projecte Educatiu de Centre la definició d’infant diu:

 

“L’infant és un ésser amb potencial propi, únic, lliure i capaç de desenvolupar 

de manera autònoma  les seves competències cognitives, motrius, creatives, socials 

i emocionals. Però perquè aquest aprenentatge autoregulador i autònom de l’infant es pugui portar a terme, és imprescindible la confiança i l’acompanyament de l’adult en tot moment, sent el seu referent, aportant-liseguretat i concedint-li la llibertat d’experimentar i equivocar-se per poder anar construint el seu propi aprenentatge”

(Ceif Arraona)

El camí cap a l’autonomia ajuda als nostres infants a  sentir-se capaços, forts i intel·ligents. Afavoreix la seva autoestima i la confiança en si mateixos i els ajuda a entendre els límits per ser responsables.

"Cualquier ayuda innecesaria es un obstáculo para el desarrollo"

(Maria Montessori)

Però com poder afavorir aquest camí?

- El primer que hem de tenir present és en parar molta atenció a les necessitats que tenen en cada moment, en cada edat. La gran majoria de vegades, són ells mateixos qui ens marquen els seus ritmes amb un “jo sol”. Hem de donar el temps i l’espai que necessiten, encara que això comporti trigar més estona. Cada nou aprenentatge que fa l’infant necessita del seu procés i del seu temps.

    - Els hem d’acompanyar en la seva autogestió i hem de propiciar alternatives perquè  desenvolupi les seves capacitats, superi nous reptes i adquireixi seguretat. Els infants aprenen amb l’experimentació  i  mitjançant assaig-error,  per tant  els hem de permetre que experimentin i que s’equivoquin per poder fer nous aprenentatges.

   - En definitiva, CONFIANT en l’infant. Els hi hem de donar l'oportunitat per poder fer i per poder decidir, ja que cada nou aprenentatge l’ajudarà a créixer i a voler demostrar allò que sap i allò que sap fer.

Però que passa si els hi restem autonomia?

 Hem de diferenciar entre ser independent i tenir autonomia. Ser independent significa ser capaç de fer les coses per un mateix sense dependre dels altres. En canvi, com hem dit a l’inici de l’escrit, ser autònom és tenir la capacitat d’actuar lliurement i triar les nostres opcions. Afavorim independència quan els deixem vestir-se ells sols però els restem autonomia quan els obliguem a fer-ho a la nostra manera.

Que l'infant adquireixi autonomia no significa que hagi de fer el que li agrada o el que li vingui de gust.

L'autonomia no significa permissivitat. Cal educar en un ambient en el que hi hagi unes normes i uns límits clars, ja que aquests funcionen com un mur de seguretat que afavoreix el desenvolupament  de les qualitats i capacitats dels nostres infants.

Però per altra banda, hem de tenir present que els adults del seu entorn han de vetllar perquè els infants siguin responsables, no obedients. Per tant, la funció dels adults referents serà acompanyar-los, no dirigir-los.

L’excés de protecció fa que no els considerem capaços i mai intentin fer coses per si  mateixos. La sobreprotecció els resta llibertat, autosuficiència i confiança. Els genera un  sentiment d’incapacitat, dependència, baixa autoestima, poca tolerància i nul·la capacitat de resiliència.

Algunes actituds egocèntriques, les rebequeries, els pensaments negatius o inclús alguns problemes d’aprenentatge poden ser conseqüències de la sobreprotecció.

 "Cuando un niño se siente seguro de si mismo 

deja de buscar  aprobación en cada paso que da"

(Maria Montessori)