UNA CASTANYADA DIFERENT

Famílies, com sabeu, la setmana passada vam tenir una de les festes que tradicionalment a l'escola celebrem de forma més especial, la Castanyada.

La situació actual ens impedeix poder celebrar cap festa com ens agrada, amb vosaltres, gaudint junts de la música, de la tradició i del temps compartit...però no per això hem deixat d'acostar aquesta celebració als més petits al llarg d'aquests darrers dies.  Com bé heu vist, ja fa dies que surten per la porta Marrameus, que cantem i ballem la cançó de la Castanyera o escoltem el seu conte i que coneixem els elements típics d’aquesta època.

I el passat divendres vam viure un dia una mica diferent i especial, principalment gràcies a la nostra AMPA i als pares que hi col·laboren, que ens van portar castanyes cuites i esmorzar per a endolcir-nos el matí a tots i totes. Una vegada més, gràcies, sou un motor indispensable per a nosaltres i esperem que tot torni ben aviat a la normalitat.

FESTA DE LA CASTANYADA

És temps de Tardor, i temps de castanyes. I un any més, en reunim tots i totes per celebrar la Festa de la Castanyada, que tant ens agrada! Sabeu que ens encanta compartir les nostres festes amb totes les famílies i agraïm moltíssim la gran participació. Gràcies per acompanyar-nos sempre! Aquests dies no serien igual si no els compartíssiu amb nosaltres!!

 

 

Si voleu veure totes les fotografíes de la festa cliqueu aquí 

Coneixeu el conte de la Castanyera?

Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la Castanyera. Portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.

Quan arriba el temps de la tardor, la Castanyera, va al bosc a collir castanyes. Un dia va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
- Oh! quantes castanyes!!! Que estic contenta! En colliré tantes com pugui!
- Castanya … al cistell! Castanya … al cistell!

Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc per poder torrar les castanyes, va agafar el cistell i…
- Ah!!! I les castanyes? on són?

El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit. Es va posar a ploure i entre les gotes,  la Castanyera va veure, tot d’una una castanya que caminava.
- Com  pot ser? Les castanyes no caminen pas!
- Oh! I una altra castanya que també camina! Però, si tenen banyes i tot!               - Què he fet! He collit cargols  i no pas castanyes! Hauré d’anar al bosc un altre cop! ja cal que corri …

Quan la Castanyera va arribar al bosc, va dir:  
- Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol treu banya”  i si són castanyes, no trauran les banyes.  
“Cargol treu banya, puja la muntanya; cargol, treu vi, puja al muntanyí.”

Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
- No traieu les banyes? doncs, sou les castanyes!!!  
- Aquesta vegada l’he encertada!!!!

I se’n tornà cap a la seva paradeta., les va començar a torrar, i molt contenta es va posar a cridar:
- Castanyes! Castanyes ben torrades, calentes i fumades!

Tota la mainada, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.

I així acaba la història de la Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.