BONES FESTES!

 

AMBIENT NADALENC

Famílies, com haureu vist, a l'escola ja es respira un ambient nadalenc. És cert que aquest any seran unes festes una mica diferents però tot i així creiem que no hem de deixar de somriure, celebrar, gaudir i il·lusionar-nos. Així que aquests darrers dies moltes són les propostes i activitats que ens apropen a les tradicions relacionades amb el Nadal. S'escolten nadales als passadissos i al jardí de l'escola, gaudim del joc amb elements nadalencs i amb diverses experimentacions, rebem la visita especial del Tió i el cuidem amb gran il·lusió, etc. Us deixem un petit recull de fotografíes per a què ho podeu veure!

Cliqueu aquí per veure totes les fotografíes

TRIBU SOLIDÀRIA!!!

Quan vam decidir que el projecte solidari d'aquest curs fos la recollida d'aliments per al Rebost Solidari de Sabadell no pensàvem que acabaríem fent entrega de tal quantitat d'articles de primera necessitat, estem aclaparades d'aquesta mostra de solidaritat, col·laboració i empatia!!

SOU ELS MILLORS!!!! =)

TARDOR A LA TAULA DE LLUM

"La llum, com un element present en la naturalesa i com a element artificial permet una multiplicitat d'accions que combinen, a través del joc, la ciència, l'art i la vivència generant un clima d'experimentació i creativitat." 

Jenny Silvente 

La tardor i la taula de llum ens regalen un munt de propostes i moments com aquests. Si voleu veure més fotografíes cliqueu aquí.

UNA CASTANYADA DIFERENT

Famílies, com sabeu, la setmana passada vam tenir una de les festes que tradicionalment a l'escola celebrem de forma més especial, la Castanyada.

La situació actual ens impedeix poder celebrar cap festa com ens agrada, amb vosaltres, gaudint junts de la música, de la tradició i del temps compartit...però no per això hem deixat d'acostar aquesta celebració als més petits al llarg d'aquests darrers dies.  Com bé heu vist, ja fa dies que surten per la porta Marrameus, que cantem i ballem la cançó de la Castanyera o escoltem el seu conte i que coneixem els elements típics d’aquesta època.

I el passat divendres vam viure un dia una mica diferent i especial, principalment gràcies a la nostra AMPA i als pares que hi col·laboren, que ens van portar castanyes cuites i esmorzar per a endolcir-nos el matí a tots i totes. Una vegada més, gràcies, sou un motor indispensable per a nosaltres i esperem que tot torni ben aviat a la normalitat.

FA OLOR DE TARDOR

I la natura ens regala la tardor. Amb ella arriben els dies més curts, els matins més freds, nous colors, nous fruits amb nous sabors, olors, textures, etc. I tot plegat dóna pas a noves propostes d'experimentació, descoberta i aprenentatge.

A l'escola ja s'olora a tardor... Els racons s'omplen de fulles, pinyes, carbasses... Tocar, olorar, mirar, tastar... un regal pels sentits!  Mans menudes que toquen, exploren, sospesen... sentits en alerta que recullen mil sensacions viscudes intensament pels infants.

Fotografíes grups 0-2                     Fotografíes grups 2-3

COLORS

 

Mentre a fora torna a omplir-se el món de pors, incerteses  i de noticies grises, aquí seguim pintant els dies de colors....

PRIMERES EXPERIÈNCIES

Famílies, ja hem superat junts el primer mes d'aquest curs tant atípic! I enmig de tota aquesta nova situació, de tants protocols, etc. hem de dir que els infants no deixen mai de meravellar-nos amb la seva capacitat d'adaptació. 

Han respost prou bé a un procés de familiarització diferent al que ens hagués agradat i acostumem a fer i, amb l'acompanyament de tots plegats, s'han adaptat amb facilitat malgrat la nova situació.  

Aquests primers dies han servit per anar-nos coneixent, familiaritzar-nos amb l'espai, els racons, les rutines, els companys/es... Mica en mica va desapareixent el sentiment d'angoixa i arriben les estones de tranquil·litat i serenor que permeten donar pas a les primeres estones de joc, els nous reptes, les primeres complicitats, les rialles, les abraçades... i també les primeres propostes i experiències significatives!

Fotografíes grups 0-2

Fotografíes grups 2-3

DIES DE FAMILIARITZACIÓ

 Famílies, semblava que no podria ser... però ja hem superat els primers dies d'aquest curs ple de canvis i de noves normalitats sovint massa difícils d'organitzar.

Tot l'equip de l'escola us volem agrair les facilitats que esteu posant i la paciència que esteu tenint, sobretot en les entrades i sortides que encara són les estones més complicades, n'estem aprenent tots junts a fer aquest camí i la valoració d'aquesta primera setmana és molt positiva i és gràcies sobretot, a vosaltres i al paper impecable que està fent tots junts en tot moment.

A banda del temps de canvis, també estem en temps de familiarització,  tots  vivim amb la pandèmia al cap i als mitjans, però no podem oblidar que els més petits no n'entenen de crisis sanitàries, ells en sabem més d'emocions, de sentiments, del que costa un moment de separació, de com de difícil és trobar un lloc enmig de tantes persones noves lluny vostre, que sou els seus referents. I ells també ens estan donant una lliçó, òbviament que són moments difícils, que els costen a ells i també a vosaltres (i a nosaltres, per suposat) però en una setmana ja heu pogut veure com anem agafant el ritme, ens anem coneixent, tenim estones de calma a tota l'escola i sobretot, gaudim d'allò que tant trobàvem a faltar: la vida que donen els infants a l'escola. 

Us animem, per tant, a seguir aquest camí, junts com fins ara, anant ajustant allò que no vagi bé, som conscients que serà un curs llarg, com una muntanya russa, però tenim l'empenta per passar els mals moments i seguir gaudint dels bons.

Fotografíes dels dies de familiarització

PERÍODE DE FAMILIARITZACIÓ

Què és el període de familiarització?

Anar a l’escola bressol implica, en molts casos, la primera separació de l’entorn familiar, és a dir, d’aquell entorn que dóna seguretat als infants. Això comporta establir noves relacions (amb altres adults i infants), habituar-se a un nou espai i sovint a un nou horari. L’impàs d’aquest temps necessari per assumir el gran canvi que suposa l’inici a l’escola bressol és el que en diem període de familiarització. I és important tenir present que cada infant és únic, i per això ha de ser personal i treballat conjuntament entre família i escola.

 

A qui afecta el període de familiarització?

Podria semblar que aquest procés només inclou als infants, però la realitat és que implica a infants, famílies i educadors/es. La família i l'escola inicien una relació i a tots els cal adaptar-se. L’inici de l'Infant a la llar, pot fer sorgir als pares sentiments contradictoris que sovint porten a sentir-se culpables per la decisió de portar el vostre fill o filla a l'escola. I aquesta angoixa i neguit són normals perquè als pares els costa també separar-se del seu nen/a i els suposa un considerable esforç emocional. Per una banda, els agradaria que els seus fills/es no visquessin situacions d'angoixa, cosa que no podem evitar, ja que forma part de la vida i del seu creixement. I d'altra banda, també necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones que es faran càrrec del seu infant.

 

Com se sent l'Infant en aquest període d'adaptació?

La relació de l’Infant amb les seves figures d’aferrament produeix seguretat, tranquil·litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca ansietat, inseguretat i tristesa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa sofriment i angoixa. Aquesta pèrdua li resulta inassumible, ja que som la seva principal font d’energia psíquica, afectiva, etc.

L’Infant es troba en un ambient diferent i per tant, se sent desorientat i perdut. Se sent insegur, a més a més, perquè no coneix prou –i per tant no hi confia- en la persona al càrrec de la qual es queda. La situació per ell és desconeguda i pateix perquè no té a prop la seva família si la necessita.

 

Les reaccions dels infants poden ser molt diverses. La manifestació més generalitzada és el plor, però també hi ha infants que no ploren a l’escola i a casa manifesten conductes negatives; infants que ploren i es neguen a ser atesos per estranys; infants que es mantenen aïllats sense participar ni relacionar-se; infants que s’aferren fortament a algun objecte que porten de casa (manteta, nino, xumet...); infants que passats uns dies d’aparent tranquil·litat reaccionin amb plor i rebutgin la llar quan prenen consciència de la nova situació... Poden aparèixer, fins i tot, alteracions de son, d’alimentació, vòmits, descontrol d’esfínters, ansietat per separació, gelosia, comportaments agressius, indiferència en el retrobament amb els pares, etc.

 

Hem de saber que aquestes són manifestacions normals d’aquest període i que si ho acceptem de forma natural ja estarem ajudant a l’Infant en la resolució d’aquest procés de familiarització. Per això, necessita que li oferim una gran ajuda i comprensió i tenir present que cada nen/a té un ritme d’adaptació personal que s’ha de respectar.

Què podem fer per facilitar la familiarització?

 

La separació en una edat molt primerenca, si no es fa bé, pot ser problemàtica encara que, aparentment, sembli que no passi res. Ho hem de tenir en compte per ajudar l’Infant a superar-ho i per a que ho assumeixi sense traumes.

 

 

·      Anar anticipant a l’Infant la seva incorporació a l’escola: parlar-ne d’ella, de com serà aquesta nova rutina, que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici, l’educadora...

·       Anar acomodant els ritmes de son, hàbits d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.

·        No parlar mai de l’escola en termes negatius i/o de càstig.

·     Preveure dins de les possibilitats l'acompanyament de l’infant a l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.

·       Fer-ho gradualment, començant per assistir estonetes curtes a l’escola en companyia de la família. El temps d’estada es pot anar augmentant a poc a poc a mesura que la criatura conegui i agafi confiança en la persona que se n’haurà de fer càrrec.

·    Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. Respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés de familiarització.

·      Acomiadar-se cada dia per a que no se senti abandonat i no enganyar-lo, perquè això genera desconfiança i inseguretat. 

·     No allargar excessivament els comiats i donar un missatge directe i positiu, que no percebi  l’angoixa de l’adult.

·      Encara que creiem que no ens entén, explicar-li com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà (importantíssim). L’Infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.

·       Intentar que l’Infant entri pel seu propi peu a l’escola o que sigui la família qui faci el gest d’entregar el nen/a, ja que per a la mestra tampoc és agradable “arrencar” la criatura dels braços  del pare o la mare quan aquests han de marxar.

·      Facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma… 

·   Permetre que en aquest temps portin a l’escola els seus objectes transicionals important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran per calmar-se, per adormir-se.. (xumet, nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)

·       Ser puntuals a les recollides.

·    Procurar que la familiarització no coincideixi amb altres canvis: treure xumet, treure bolquers, canvi de llit….

·   En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els podem ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.

·   Viure la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat i optimisme possibles, evitant també que ell/a percebi la nostra angoixa.

 

Quant dura aquest procés?

No es pot posar temps a la familiarització, ja que cada Infant té el seu ritme. Tot depèn del seu caràcter, de l’entorn familiar... tant pot durar una setmana, quinze dies o un mes, però tots s’adapten a la nova situació, l’accepten i comencen a gaudir de la companyia dels altres, dels nous aprenentatges que se’ls ofereixen, dels jocs a l’aula... i comencen a somriure quan es dirigeixen cap a l’escola cada matí.

 

 

Així que donem-li moltes demostracions d’afecte i sobretot... MOLTA PACIÈNCIA!!

Moltes gràcies per la vostra confiança i ÀNIMS!

BON INICI DE CURS 2020-2021!

Benvinguts i benvingudes a totes les famílies que avui comenceu amb nosaltres un nou curs! Un curs atípic, és cert, i diferent de com a tots ens agradaria. Un curs ple de dubtes, incerteses i, fins i tot, en alguns casos, d'una mica de por, però no per això, un curs menys especial!!

Així que alcem els braços per un inici feliç ple d'energia i ganes perquè els infants ho mereixen. Perquè, encara que les circumstàncies no siguin les millors i ens agradaria fer algunes de les coses diferent, hem de fer tot el possible per respectar l'essència de la infància i fer dels seus dies a l'escola dies feliços plens d'aprenentatges, d'experiències positives i vivències amb sentit. Dies d'il·lusió, d'emoció, d'alegria i de somriures!!

Moltes gràcies per la vostra confiança i FELIÇ INICI DE CURS 2020-2021!

ANIVERSARIS AGOST

  

   

Ara que ja hem arribat al final d'aquest curs tan atipic no ens podiem oblidar de felicitar als infants que fan anys durant el mes d'agost.

 

Tot l'equip del Ceif Arraona us desitgem que gaudiu molt  del vostre dia i us enviem una forta abraçada!

 

 

 

 

I com sempre us recomanem una recepta boníssima i més fresqueta per si voleu fer un pastís d'aniversari diferent. 

Ingredients: 200 g formatge Philadelphia; 500 ml de nata o crema de llet; 40 g de sucre; 1 sobre de gelatina sense sabor en pols (7 gr aprox.); 150 g de galetes María; 75 g de mantega; cobertura al gust.

Preparació: Triturar les galetes amb un procesador d'aliments, o triturant-les dintre d'una bolsa. Desfer la mantega, barrejar amb les galetes fins obtenir una barreja húmida i cobrir el fons d'un motlle desmontable, presionant amb una cullera. Deixar a la nevera com a mínim 15 minuts. En una cassola barrejar la nata, la gelatina i el sucre. Escalfar a foc baix i remoure fins que es dissolgui tot, sense deixar bullir. Retirar del foc i agregar el formatge Philadelphia, barrejant-ho be. Colocar la barreja sobre el motlle amb la base de galetes. Deixar refredar  i ficar a la nevera, com a mínim 6 hores. A l'hora de servir possem per sobre la cobertura desitjada, per exemple mermelada de maduixes.