SORTIDA AL TEATRE 

El passat 20 de noviembre les aules de 2-3 (Gegants, Dracs, Bastoners i Diables) vam fer una sortida al teatre l'Estruch per gaudir s'un espectacle del festival El Més Petit de Tots, impulsat per La Sala Miguel Hernández. 

El Més Petit de Tots és un Festival Internacional d'arts escèniques que pretén desenvolupar l'esperit crític i el sentit comú en un àmbit de llibertat de pensament, a través de diferents espectacles i activitats dissenyades per a infants de 0 a 5 anys.

El festival compta un any més amb la complicitat d'artistes d'arreu del món que, a través de l'exploració de nous llenguatges i desciplines, fan viatjar a paisatges desconeguts.

 

En aquesta ocasió, vam gaudir de l'espectacle El Besat af aebler (Bojos per les pomes):

 

El so i el moviment són els protagonistes absoluts d’aquest espectacle. A Bojos per les pomes descobrirem que les coses ordinàries poden ser extraordinàries: una xarxa de pescar serà un atrapasomnis, una bossa de plàstic pot ser un sospir, i les sensacions canviaran amb els colors i la llum.
Direcció: Cathrine Sombsthay
Intèrprets: Claus Carlsen, Lisa Becker
Música: Claus Carlsen

 Si voleu veure algunes fotografíes cliqueu aquí

FESTA DE LA CASTANYADA

És temps de Tardor, i temps de castanyes. I un any més, en reunim tots i totes per celebrar la Festa de la Castanyada, que tant ens agrada! Sabeu que ens encanta compartir les nostres festes amb totes les famílies i agraïm moltíssim la gran participació. Gràcies per acompanyar-nos sempre! Aquests dies no serien igual si no els compartíssiu amb nosaltres!!

 

 

Si voleu veure totes les fotografíes de la festa cliqueu aquí 

Coneixeu el conte de la Castanyera?

Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la Castanyera. Portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.

Quan arriba el temps de la tardor, la Castanyera, va al bosc a collir castanyes. Un dia va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
- Oh! quantes castanyes!!! Que estic contenta! En colliré tantes com pugui!
- Castanya … al cistell! Castanya … al cistell!

Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc per poder torrar les castanyes, va agafar el cistell i…
- Ah!!! I les castanyes? on són?

El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit. Es va posar a ploure i entre les gotes,  la Castanyera va veure, tot d’una una castanya que caminava.
- Com  pot ser? Les castanyes no caminen pas!
- Oh! I una altra castanya que també camina! Però, si tenen banyes i tot!               - Què he fet! He collit cargols  i no pas castanyes! Hauré d’anar al bosc un altre cop! ja cal que corri …

Quan la Castanyera va arribar al bosc, va dir:  
- Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol treu banya”  i si són castanyes, no trauran les banyes.  
“Cargol treu banya, puja la muntanya; cargol, treu vi, puja al muntanyí.”

Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
- No traieu les banyes? doncs, sou les castanyes!!!  
- Aquesta vegada l’he encertada!!!!

I se’n tornà cap a la seva paradeta., les va començar a torrar, i molt contenta es va posar a cridar:
- Castanyes! Castanyes ben torrades, calentes i fumades!

Tota la mainada, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.

I així acaba la història de la Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.