FESTA DE LA CASTANYADA
És temps de Tardor, i temps de castanyes. I un any més, en reunim tots i totes per celebrar la Festa de la Castanyada, que tant ens agrada! Sabeu que ens encanta compartir les nostres festes amb totes les famílies i agraïm moltíssim la gran participació. Gràcies per acompanyar-nos sempre! Aquests dies no serien igual si no els compartíssiu amb nosaltres!!
Si voleu veure totes les fotografíes de la festa cliqueu
aquí
Coneixeu el conte de la Castanyera?
Una vegada
hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la Castanyera. Portava
sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al
cap i un cistell a la mà.
Quan arriba
el temps de la tardor, la Castanyera, va al bosc a collir castanyes. Un dia va
arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
- Oh! quantes castanyes!!! Que estic contenta! En colliré tantes com
pugui!
- Castanya … al cistell! Castanya … al cistell!
Quan la
castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se’n va anar al poble on
tenia la seva paradeta. Va encendre el foc per poder torrar les castanyes, va
agafar el cistell i…
- Ah!!! I les castanyes? on són?
El cistell
era ben buit. Totes, totes havien fugit. Es va posar a ploure i entre les gotes, la Castanyera va veure, tot d’una una
castanya que caminava.
- Com pot ser? Les castanyes no
caminen pas!
- Oh! I una altra castanya que també camina! Però, si tenen banyes i tot!
- Què he fet! He collit cargols i no pas castanyes! Hauré d’anar al bosc un
altre cop! ja cal que corri …
Quan la Castanyera
va arribar al bosc, va dir:
- Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol treu banya” i si
són castanyes, no trauran les banyes.
“Cargol treu banya, puja la muntanya; cargol, treu
vi, puja al muntanyí.”
Quan va
acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
- No traieu les banyes? doncs, sou
les castanyes!!!
- Aquesta vegada l’he encertada!!!!
I se’n tornà
cap a la seva paradeta., les va començar a torrar, i molt contenta es va posar
a cridar:
- Castanyes! Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Tota la
mainada, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.
I així acaba
la història de la Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se
que eren castanyes.
