L'ESPAI EXTERIOR

 “La mejor escuela es la sombra de un árbol”

(Rousseau)

Tots els espais del centre escolar són font de recursos per l’aprenentatge i l’espai exterior, des del nostre parer, també planteja una multitud de recursos educatius.
A la nostra escola entenem el jardí com un espai privilegiat. Un espai on poder educar amb qualitat, ja que, per la seva natura, deixa lloc a l’experimentació, la investigació, la descoberta, el joc, la llibertat, l’aprenentatge en grup, la socialització i un gran etcètera d’elements que constitueixen la base dels diversos aprenentatges en la franja de 0 a 3 anys. Raons suficients per poder afirmar que  l’espai exterior és tant o més important que l’interior.

El  fet de sortir a l’aire lliure possibilita als nens i a les nenes posar-se en contacte amb la natura i continuar construint els seus propis aprenentatges de manera lliure. Permet que l’infant adquireixi autonomia fiançant el seu desenvolupament i acompañant-lo en la consolidació de la seva personalitat. 



Fer vida a l’aire lliure té molts beneficis. Alguns d’ells son: fomentar la salut, tant física com psíquica, facilitar un creixement personal i emocional més armònic i/o motivar l’acció d’experimentar, de descobrir i de relacionar-se.

Un espai obert i estructurat en diferents ambients convida a les relacions, la creativitat, el joc lliure, autònom i espontàni, presentant reptes als nens i les nenes.

El nostre jardí forma part de l’escola i, és on els infants poden interactuar amb l’entorn més immediat, natural i físic, potenciant la descoberta, fent que aquesta es torni esencial pel seu desenvolupament integral. És per això, i seguint en aquesta línia, que treballem constantment en la recerca i creació d'un espai que sigui acollidor i potenciador de diferents tipus de joc, que doni resposta a les diferens necessitats educactives dels infants segons l'edat, que ofereixi un disseny amable i habitable on ubicar diversos racons identificables i diferents materials qe despertin la necessitat d'observar, d'explorar i d'investigar dels més petits.

Una bona organització d’aquest espai permet dur a terme, com dèiem, un ampli ventall d’activitats educatives de qualitat. I per tant, considerem important distribuir i organitzar el jardí en diversos ambients i racons que donin resposta a les diferents necessitats que poden tenir els nens/es de cada cicle. Oferint així, espais que permetin la llivertat de moviment, zones amb desnivells i estructures que afavoreixin la motricitat i l'equilibri (troncs, tobogants, escales...), racons per amagar-se que afavoreixin la intimitat i la interacció entre els infants (casetes, tipis, teles...), espais que promoguin la tranquil·litat, les converses i la relaxació (bancs o taules, sofàs, catifes...),  racons que afavoreixin el desenvolupament de la creativitat i la imaginació en el joc, sorrals en els poder omplir, buidar, transvassar, excavar, etc., espais i materials que els permeti manipular, experimentar, investigar, construir, etc., sense oblidar la vegetació i espais d'observació d'éssers vius.


És evident, que les característiques de l'espai van canviant sengons l'edat dels infants. Començant, per exemple, tenint els nadons espais més reduïts, delimitats, sense grans obstacles ni desnivells per obrir-se cada vegada més a espais grans i amples amb els desnivells i amb més elements naturals al seu abast, entre altres. 

Mica en mica, l'equip educatiu millora tots aquests espais i hi treballa en el seu projecte per aconseguir el jardí que tot/es desitgem tenir a l'escola per als nostres infants. 

JUGAR EN FAMÍLIA - Construïm un tipi.

ELS AMBIENTS D'APRENENTATGE

Per nosaltres, el nen/a és el centre del seu propi aprenentatge. Entenem a l’infant com un ésser capaç de fer i generador del seu propi coneixement.

És per això que des de l’escola promovem que ell mateix s’autoreguli i circuli lliurement escoltant les seves necessitats, seguint els seus interessos i desenvolupant les seves potencialitats sempre de manera autònoma i vivencial.

D’aquesta necessitat neix l’estratègia metodològica i organitzativa que permet el desenvolupament holístic de l’infant i a la que en diem ambients d’aprenentatge. És una metodologia basada en l’experimentació, l’observació, el joc i l’aprenentatge significatiu dels petits; una metodologia en la que l’Infant és el protagonista i en la que pot aprendre de manera lliure, creant, imaginant i movent-se pels seus propis interessos i necessitats. És important que aquesta estratègia metodològica tingui present que l’ensenyament eficaç és el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu del nen/a per fer-lo progressar a partir de les experiències.

Aquests ambients d’aprenentatge són espais fora de les aules en els que oferim diferents materials i propostes enriquidores i estimulants que, prèviament hem dissenyat i disposat perquè resultin motivadores. Això ens permet captar l’interès del nen/a ajudant així, que pugui descobrir i entendre el món que l’envolta respectant sempre el seu ritme. 

Ambient de llum i foscor

Aquest ambient permet a l’infant ampliar la seva descoberta a través de dos elements que generen un ambient màgic i desconegut per a molts, com ara la llum i la foscor. Dos elements claus que ajuden als infants a desenvolupar la seva imaginació i creativitat a partir de la combinació de diversos materials.

És un espai d’exploració i experimentació lliure ple de sorpreses, llums, colors, ombres, etc. que aporta als infants infinites possibilitats d’aprenentatges i els permet jugar amb aquests elements i investigar les seves propietats fent hipòtesis i comprovant els resultats.

Els materials que oferim poden ser materials estructurats com ara blocs i construccions translúcides, lots, pilotes de llum, entre altres, i materials naturals com pedres, fulles, sorra, farina, etc., tot i que la gran protagonista en aquest espai es la nostra taula de llum. Per nosaltres juga un paper molt important ja que ajuda a desenvolupar capacitats com pensar, elaborar, iniciar-se en el pensament matemàtic o, inclús, fer servir diferents llenguatges per comunicar-se. 

Si voleu veure més fotografíes de les propostes d'aquest ambient cliqueu aquí

Ambient de moviment

El moviment és font de vida, de plaer, de transformació per als infants. Bellugar-se és la seva naturalesa i aquest ambient és un espai ampli que els permet moure’s amb total llibertat. 

L’ambient de moviment esdevé un lloc on els infants tenen la possibilitat de viure el cos amb plaer, de conèixer i descobrir les seves capacitats i habilitats motrius i d’expressar-se corporalment de manera lliure.

L’equip acompanya a l’infant en tot moment i al llarg de tot el dia en el seu desenvolupament motriu i corporal però, en aquest espai, oferim diferents propostes i materials que el conviden a nous reptes. Propostes adients al seu moment evolutiu i sempre respectant el seu ritme individual per tal que pugui avançar amb seguretat i per sí mateix.

Si voleu veure més fotografíes de les propostes d'aquest ambient cliqueu aquí

“En lloc d’estimular a l’infant perquè faci coses que l’adult volgués que el nen aprengués, convé posar a la seva disposició ambients on ell mateix pugui descobrir el que correspon a les seves necessitats de desenvolupament”                        Rebeca Wild 

JUGAR EN FAMÍLIA - Joc de precisió

EL JOC SIMBÒLIC

Famílies, en una publicació anterior us vam parlar d’un tipus de joc propi dels infants d’un a dos anys (joc heurístic) i avui volem fer el mateix amb un altre tipus de joc més propi del cicle de dos a tres anys. Volem parlar-vos una mica del significat i la importància del joc simbòlic. 

De ben segur que molts de vosaltres haureu vist com un bon dia els vostres nens o nenes, comencen a imitar tot allò que feu: volen escombrar, cuinar com vosaltres, comprar al supermercat, donar de menjar a altres, etc. Aquestes accions (joc pre-simbòlic) són una fase preliminar importantíssima perquè evolucioni el que en diem joc simbòlic i és vital que els deixem experimentar i "ajudar-nos" en allò que vulguin fer. El fet d'explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajudi a resoldre conflictes, tensions i sentiments.

Entenem el joc simbòlic com el joc que no és real, és a dir, aquell en que la realitat es transforma en ficció, on hi ha una reproducció d’alguna situació, emoció, relació o vivència de la realitat. Es caracteritza per imitar accions de la vida quotidiana del món dels adults i reproduir rols familiars i socials. L’infant, espontàniament, imita, simula i representa situacions, objectes o persones que no hi són presents en el moment en el que es juga com a part d'un joc lúdic. 

És important però, tenir present que la funció d'aquest joc no és la de copiar mecànicament, sinó la d’assimilar a l'altre i jugar a què som l'altre. D'aquesta manera l’infant enllaça de forma total la realitat i la fantasia. 

El joc simbòlic acostuma a iniciar-se al voltant dels dos anys aproximadament, i quan l'infant ha adquirit la capacitat de representació i és capaç de reproduir accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. Coincideix també amb l'aparició del llenguatge. 

El joc simbòlic dóna l'oportunitat d'expressar i evolucionar emocions internes que, d'una altra forma, difícilment poden ser expressades. Per aquest motiu, sovint el joc de l’infant pot donar a l’adult informació sobre el que pot està vivint. És important acompanyar-lo i no cohibir ni imposar regles o maneres de fer en aquest tipus de joc. 

El joc simbòlic aporta maduració a tots els aspectes de la persona: 

  ·  A nivell social permet viure experiències d'escolta a l'altre amb un objectiu molt motivador que és poder jugar.

  ·  A nivell afectiu els permet elaborar i expressar emocions viscudes (per exemple, la vivència d’una nena que té un germà a qui la mare dóna el pit i la nena durant el joc simbòlic agafa les nines i juga a donar-les el pit, porteijar-les... Busca formes segures de viure l'experiència). 

  ·   A nivell cognitiu és el precursor del llenguatge. Per al nen serà l'espai on podrà crear tot el simbolisme i així després poder construir l'abstracció.

  ·   A nivell motriu és un espai on poder integrar les capacitats. 

A l’escola tenim molt present la importància del joc simbòlic i, per aquest motiu, potenciem i oferim espais que donin l’oportunitat de desenvolupar aquest tipus de joc, a través de l’organització de diferents racons de joc simbòlic en les aules del nivell de dos a tres anys. 

Si voleu veure fotografíes de joc simbòlic cliqueu aquí

Alguns exemples de racons de joc simbòlic

 

 

Cuineta                                        Caseta/Nines 

                                Taller mecànic                                        Metges

                                                Teatre                     Maquillatge/Perruqeria                     

JUGAR EN FAMÍLIA - Ampolles sensorials

TOT ANIRÀ BÉ

Estimades families, la tribu segueix unida i treballant de valent però no està sencera sense vosaltres. Us hem preparat aquest video per tal que ens tingueu presents com us tenim a vosaltres. Us trobem a faltar i desitgem que tots i totes vosaltres estigueu bé. Ja queda menys per retrobar-nos! 

Una abraçada!

Moltes felicitats!

Famílies, avui a qui volem dirigir-nos també, és als vostres petits i petites. A tots aquells que en aquestes últimes setmanes i les properes han fet i faran anys!!!

En aquests dies, en que la situació que tenim ens obliga a quedar-nos a casa, no deixem de pensar en tots vosaltres i ens agradaria cantar-vos "moltes felicitats" com sempre fem a l'escola. Aquesta vegada toca fer la festa a casa i celebrar-ho amb la família, però nosaltres no volem deixar d'estar a prop vostre i acompanyar-vos, encara que sigui des d'aqui, en aquest dia tant especial per vosaltres. 

Tot el nostre equip, us envia una forta abraçada 
i us desitja un molt bon aniversari!!

I us proposem una idea! Fer el seu pastís d'aniversari! Hem pensat deixar-vos una recepta ben senzilla i saludable que de ben segur gaudiran, tant en l'elaboració com a l'hora de menjar-se'l!

Ingredients:             

3/4 de pinya natural

maduixes

nabius (arándanos)

gerds (frambuesas)

meló

mandarines

raïm verd

Passos a seguir:

1. Rentar bé la fruita.

2. Fer la base de la pinya i el meló

3. Decorar la base de pinya amb làmines de maduixa

4. Els nabius s'enganxen a la pinya si es tallen per la meitat

5. Continuar decorant amb gerds i altres baies

6. Coronar amb mandarina i raïm

Com afecta als infants més petits la situació de confinament?

Us deixem una reflexió de la Natàlia, la nostra psicopedagoga, sobre l'afectació del confinament als més petits de casa!

Passades les primeres setmanes de confinament i veient que la necessitat de mantenir els infants a casa s'allargarà  almenys algunes setmanes més del temps inicialment previst,  una de les principals preocupacions en les famílies és pensar quins efectes adversos pot tenir aquesta situació de reclusió forçada en els infants, especialment en aquells més petits. Malauradament ens trobem en una situació del tot nova, de la que no disposem d'estudis ni referents previs que ens puguin garantir la resposta. 

Tot i això, el que sí assenyalen els experts és que la situació que estem vivint té, en termes generals, més repercussions negatives en el benestar emocional dels adults que en el dels infants.  De fet, pot sorprendre veure com ells es mostren feliços aquests dies al poder  compartir més temps amb nosaltres del que sol ser habitual.

Com ja ens mostrava Maria Montessori: “els menors tenen una capacitat d'adaptació que cap adult posseeix”.  I aquest fet és en gran part comprensible si tenim en compte que la principal necessitat de l'infant és sentir-se segur, i aquest sentiment de seguretat l'obté a través de la proximitat i connexió amb les seves principals figures de referència, aquelles persones amb qui manté un vincle afectiu que li serveix de base per garantir tant el seu benestar físic i emocional com el seu desenvolupament psíquic.

Així, més que el confinament en si, el que resulta clau és la vivència que l'infant té d'aquesta experiència, i que serà el que determinarà en major mesura els efectes d'aquesta situació. Hem de tenir present que els infants entenen i interpreten la realitat no tant pel contingut de què veuen i escolten, sinó especialment per com perceben que els seus adults de referència senten i viuen una determinada situació. És a dir, per tal de poder entendre el món i captar si una situació és bona o dolenta, i si l'han de considerar un perill, el que fan els infants és mirar a l'adult, observar quina expressió fa, quina mirada té, quin to de veu utilitza, interpretant el que observen en nosaltres com a guia de com s'han de sentir. 

Així, si ens perceben tensos, irritables i angoixats, interpretaran la situació com un perill i reaccionaran també de la mateixa manera. Evidentment no és fàcil mantenir-nos en una actitud serena en tot moment, però sí que cal recordar que els més petits necessiten sobretot un clima de tranquil·litat per sentir-se bé, sent atesos per uns pares i mares que els puguin transmetre afecte i calma. 

Malgrat això, la limitació d'espai i d'aire lliure per poder-se moure, jugar i explorar amb llibertat, la manca de contacte amb altres infants de la seva edat pel que fa als més grans, juntament amb el malestar que perceben en nosaltres, poden fer que observem al nostre/a fill/a més apàtic, sensible o irritable de l'acostumat. És esperable que  l'infant pugui mostrar-se més ploraner i demandant d'atenció i consol de l'adult, que tingui més rebequeries de l'habitual, que es queixi de símptomes de malestar físic (mal de cap, mal de panxa, etc.), que presenti alteracions del son i la gana, i inclús que mostri comportaments propis d'etapes anteriors del desenvolupament (regressions). Són reaccions dels tot normals, a les que no hem de témer i que s'aniran resolent a mesura que l'infant pugui retornar a la seva quotidianitat.

 I mentre, què podem fer per acompanyar-los? No hi ha cap recepta màgica tret d'oferir-los el nostre afecte, contacte, escolta i comprensió. Mantenir-nos al seu costat tant les estones d'oci i diversió, com també sent capaços de sostenir aquells moments de plor, de mal humor, de queixa i de demanda. En resum, transmetent-los que estem amb ells per ajudar-los i protegir-los, que és allò que més necessiten per sentir-se segurs.

Al marge d'aixó, es recomana mantenir unes rutines, dins la flexibilitat, per tal d'ajudar-los a que es puguin regular millor.  També és convenient explicar als infants el perquè han d'estar a casa i no poden sortir, fent servir un llenguatge senzill, sense explicacions innecessàries ni inquietants, i vigilar que no estiguin exposats a notícies o informacions que els puguin alarmar.

És convenient evitar fer canvis significatius en els hàbits de l'infant que suposin per ell una exigència afegida que li generi més tensió i malestar. Malgrat pensem que el fet d'estar a casa ens pot facilitar acompanyar a l'infant en aquest procés, no és un bon moment per retirar el xumet, treure el bolquer, iniciar el deslletament o començar a dormir sol. Cal valorar també que aquests processos impliquen a les famílies haver de gestionar un estrès adicional que ens pot sobrepassar. No hi ha pressa per haver de fer aquests canvis ara, i segurament serà millor per tots posar-nos les coses el més fàcil possible per poder oferir la calma i tranquil·litat que els nostres infants requereixen. I no hem d'oblidar que la única manera de poder transmetre calma i contenir el seu malestar és precisament poder mantenir la nostra pròpia calma.

Perquè quan aquesta situació acabi, el record de com es van sentir serà molt més important que el que van fer o no van tenir oportunitat de fer.

Natàlia Palou Mas 

Psicòloga i Psicoterapeuta 

Núm. Col·legiada 14230 

Assessorament Psicopedagògic CEIF Arraona, EB Calvet d’Estrella i Joan Montllor