Què és el període de familiarització?
Anar a l’escola bressol implica, en molts casos, la primera separació de l’entorn familiar, és a dir, d’aquell entorn que dóna seguretat als infants. Això comporta establir noves relacions (amb altres adults i infants), habituar-se a un nou espai i sovint a un nou horari. L’impàs d’aquest temps necessari per assumir el gran canvi que suposa l’inici a l’escola bressol és el que en diem període de familiarització. I és important tenir present que cada infant és únic, i per això ha de ser personal i treballat conjuntament entre família i escola.
A qui afecta el període de familiarització?
Podria semblar que aquest procés només inclou als infants, però la realitat és que implica a infants, famílies i educadors/es. La família i l'escola inicien una relació i a tots els cal adaptar-se. L’inici de l'Infant a la llar, pot fer sorgir als pares sentiments contradictoris que sovint porten a sentir-se culpables per la decisió de portar el vostre fill o filla a l'escola. I aquesta angoixa i neguit són normals perquè als pares els costa també separar-se del seu nen/a i els suposa un considerable esforç emocional. Per una banda, els agradaria que els seus fills/es no visquessin situacions d'angoixa, cosa que no podem evitar, ja que forma part de la vida i del seu creixement. I d'altra banda, també necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones que es faran càrrec del seu infant.
Com se sent l'Infant en aquest període d'adaptació?
La relació de l’Infant amb les seves figures d’aferrament produeix seguretat, tranquil·litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca ansietat, inseguretat i tristesa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa sofriment i angoixa. Aquesta pèrdua li resulta inassumible, ja que som la seva principal font d’energia psíquica, afectiva, etc.
L’Infant es troba en un ambient diferent i per tant, se sent desorientat i perdut. Se sent insegur, a més a més, perquè no coneix prou –i per tant no hi confia- en la persona al càrrec de la qual es queda. La situació per ell és desconeguda i pateix perquè no té a prop la seva família si la necessita.
Les reaccions dels infants poden ser molt diverses. La manifestació més generalitzada és el plor, però també hi ha infants que no ploren a l’escola i a casa manifesten conductes negatives; infants que ploren i es neguen a ser atesos per estranys; infants que es mantenen aïllats sense participar ni relacionar-se; infants que s’aferren fortament a algun objecte que porten de casa (manteta, nino, xumet...); infants que passats uns dies d’aparent tranquil·litat reaccionin amb plor i rebutgin la llar quan prenen consciència de la nova situació... Poden aparèixer, fins i tot, alteracions de son, d’alimentació, vòmits, descontrol d’esfínters, ansietat per separació, gelosia, comportaments agressius, indiferència en el retrobament amb els pares, etc.
Hem de saber que aquestes són manifestacions normals d’aquest període i que si ho acceptem de forma natural ja estarem ajudant a l’Infant en la resolució d’aquest procés de familiarització. Per això, necessita que li oferim una gran ajuda i comprensió i tenir present que cada nen/a té un ritme d’adaptació personal que s’ha de respectar.
Què podem fer per facilitar la familiarització?
La separació en una edat molt primerenca, si no es fa bé, pot ser problemàtica encara que, aparentment, sembli que no passi res. Ho hem de tenir en compte per ajudar l’Infant a superar-ho i per a que ho assumeixi sense traumes.
· Anar anticipant a l’Infant la seva incorporació a l’escola: parlar-ne d’ella, de com serà aquesta nova rutina, que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici, l’educadora...
· Anar acomodant els ritmes de son, hàbits d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.
· No parlar mai de l’escola en termes negatius i/o de càstig.
· Preveure dins de les possibilitats l'acompanyament de l’infant a l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.
· Fer-ho gradualment, començant per assistir estonetes curtes a l’escola en companyia de la família. El temps d’estada es pot anar augmentant a poc a poc a mesura que la criatura conegui i agafi confiança en la persona que se n’haurà de fer càrrec.
· Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. Respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés de familiarització.
· Acomiadar-se cada dia per a que no se senti abandonat i no enganyar-lo, perquè això genera desconfiança i inseguretat.
· No allargar excessivament els comiats i donar un missatge directe i positiu, que no percebi l’angoixa de l’adult.
· Encara que creiem que no ens entén, explicar-li com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà (importantíssim). L’Infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
· Intentar que l’Infant entri pel seu propi peu a l’escola o que sigui la família qui faci el gest d’entregar el nen/a, ja que per a la mestra tampoc és agradable “arrencar” la criatura dels braços del pare o la mare quan aquests han de marxar.
· Facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
· Permetre que en aquest temps portin a l’escola els seus objectes transicionals important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran per calmar-se, per adormir-se.. (xumet, nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
· Ser puntuals a les recollides.
· Procurar que la familiarització no coincideixi amb altres canvis: treure xumet, treure bolquers, canvi de llit….
· En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els podem ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
· Viure la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat i optimisme possibles, evitant també que ell/a percebi la nostra angoixa.
Quant dura aquest procés?
No es pot posar temps a la familiarització, ja que cada Infant té el seu ritme. Tot depèn del seu caràcter, de l’entorn familiar... tant pot durar una setmana, quinze dies o un mes, però tots s’adapten a la nova situació, l’accepten i comencen a gaudir de la companyia dels altres, dels nous aprenentatges que se’ls ofereixen, dels jocs a l’aula... i comencen a somriure quan es dirigeixen cap a l’escola cada matí.
Així que donem-li moltes demostracions d’afecte i sobretot... MOLTA PACIÈNCIA!!
Moltes gràcies per la vostra confiança i ÀNIMS!
