Cada any, quan arriben aquestes dates, encetem el gran debat de la celebració de les festes a l'escola (en aquest cas del Carnaval).
Ja fa uns anys que com equip de professionals, desprès de compartir moltes reflexions i escoltar moltes opinions, vam decidir donar-li una volta a aquelles celebracions multitudinàries que, tot sovint, acabaven gaudint els adults i patint els infants.
És realment una necessitat dels infants o ens fa gràcia als adults perquè culturalment hem crescut sense fer-nos aquestes preguntes?
Hem analitzat si evolutivament un infant està preparat per veure la seva pròpia imatge o la d'un adult proper transformada?
I si parlem de rutines i de quotidianitat, ens hem parat a pensar alguna vegada, des dels ulls d'un infant, l'emoció que desperta que l'escola s'ompli de gent, canviïn els rituals, els adults, la calma?
Nosaltres no ens mantenim al marge del context en el que vivim, aquests dies els infants, com sempre, tindran opció de posar-se disfresses dels racons que tenen a les estances, i aquells que ho vulguin podran pintar-se la cara, al febrer o al juny, sempre posant-los al centre, escoltant-los, observant-los....tenint-los en compte!
